Terra cuna de la humanitat
La terreta diguem els valencians i les valencianes en devoció. València amaneix armada hui en graneres i escombreres, tira el fang de les pluges a la claveguera mentres plora als seus morts en el cataclisme de la riuada.
La terreta, de llum pau i color, mai ha iniciat una batalla. Sempre els de dalt o els del centre l’han volgut conquerir i fer-la seua. Sense comprendre que la terreta ha sigut íbera, visigoda, àrab i cristiana, i que aquestes identificacions només son etiquetes de la saviesa de ser del mediterrani. Terra rica cuna del mediterrani i per tant de la humanitat.
Hui, allunyada de les classes social i polítiques, neteja colze a colze el que la natura ha llançat a la corrent de l’aigua. Demostrant qui mana.
El valencià ho sap, viu de la mare terra des de va plantar el primer taronger. Orgullós i conscient agarra la mà del seu company i prepara el terreny per a renàixer de la brutícia i el fang.
De nou tornarem a somriure.
Visca València, VISCA!!!
Otros capítulos:
Capítulo1: Diarios de una Heterosauria:
Capítulo 2: Mi amigo lesbiano
Capítulo 3 : Cita en el Tinder: ¡la heterosauria va de caza!
Capítulo 4: ¡¡La heterosauria pilla cacho!!
Capítulo 5: Viaje al interior.
Añadir comentario